Lectures

Un dia la porta s'obrirà
Un dia la porta s’obrirà
Manel Esteller i Salvador Macip
Pagès Editors, 2021

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) és doctor en Medicina i catedràtic de Genètica per la U B, professor investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Les seves descobertes en biomedicina li han merescut la distinció de pertànyer a l’1% dels millors investigadors en l’àmbit mundial en tots els camps de la ciència. La seva trajectòria ha rebut prestigiosos reconeixements, com el Premi Internacional de Catalunya, el Premi Nacional de Recerca, el Premi Severo Ochoa i el Premi Rei Jaume I. Col·laborador en diversos mitjans periodístics i autor de llibres per apropar el coneixement científic al gran públic, tasca reconeguda amb la distinció a la millor activitat de divulgació científica i humanística de la UB, la present obra representa la seva primera incursió en la ficció narrativa.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Dirigeix un grup de recerca sobre càncer i envelliment a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on és professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular. També és professor i investigador dels Estudis de la Salut de la UOC. Col·labora regularment a diversos mitjans fent divulgació científica. Ha publicat una trentena de llibres, entre novel·les, narrativa curta, assaig i contes per a nens. Ha guanyat premis com el Joaquim Ruyra (per Ullals), el Carlemany (per Hipnofòbia), el Ramon Muntaner (per Herba negra) i dos cops l’Ictineu (per El joc de Déu i el conte “Plàstic”). Darrerament, ha contribuït a les antologies Somnia Philip Marlowe amb xais elèctrics? i Barcelona 2059. Ciutat de posthumans.

[Font: Pagès Editors]

Sobre l'obra

Una tempesta espatlla unes vacances perfectes en un cottage al cor d’Escòcia. Què pots fer quan la pluja t’obliga a tancar-te a casa? Llegir, és clar… i també escriure. Una situació frustrant es converteix així en un repte inesperat, un combat d’imaginacions que recorrerà els principals temes de la literatura fantàstica. Aquest recull d’onze parells de contes posa cara a cara dos reconeguts investigadors i escriptors catalans que porten anys demostrant que no hi hauria d’haver fronteres entre ciències i lletres. És un llibre escrit des del cor, ple d’homenatges explícits a alguns dels clàssics preferits dels autors, des de Mary Shelley fins a Poe, passant per Pedrolo, Calders, Lovecraft, H. G. Wells, Arthur Conan Doyle, Richard Brautigan, Michael Ende o Italo Calvino.

[Font: Pagès Editors]

Què n'han dit

Entrevista a Manel Esteller i Salvador Macip sobre l’obra.

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
La mirada bioètica
Valors

—Té —li passa un llibre de tapes dures a la rossa—. Aquest és el meu, de regal.

La rossa somriu complaguda mentre el fulleja.

—No sé si saps llegir encara, si no n’aprendràs. Segur que aquesta novel·la et recordarà a mi. És la història d’un vell enamorat d’un ésser plàstic que el visita de tant en tant a la seva casa vora el llac. Va ser un èxit fa un parell d’anys, li va explicar la seva agent. Els crítics hi van trobar una colla de metàfores profundes sobre la soledat de l’home i el sentit de la vida. El seu millor llibre, sens dubte. I no, ningú es va creure que pogués ser veritat.

La rossa estreny el llibre sobre el pit, somriu una darrera vegada i surt per la porta de vidre que dona al jardí.

Se la queda mirant fins que es converteix en un punt minúscul que s’acaba perdent entre els arbres. La casa està a les fosques. Recull la flor de la taula i s’asseu a la butaca. I es queda així, bressolant-la amb els llums apagats fins que el venç la son.


—Vull agrair-te la teva paciència. Deus pensar que estic perquè em tanquin… Vull que sàpigues que tu ets el més important, per a mi. —Va fer una pausa. Va mirar al seu voltant esperant no-se-sap-ben-bé-què i continuà— Des del primer dia que et vaig veure, la meva indiferència va anar minvant i va començar a néixer un sentiment preciós que creia perdut i irrecuperable…

Ella li llançà la camisa de dormir des de l’habitació, i va anar a parar al cap del noi mentre li deia:

—Segueix, segueix, ja era hora que fossis tu mateix.

Ell olorà la camisa de dormir i continuà:

—Sé que moltes vegades no has entès el meu comportament, però m’has ajudat a superar la por. I ara, perquè la nostra victòria sigui completa, hem de fer un ritual. Millor això que viure sempre en el dubte, una existència de parella en la grisor de les mitges paraules.
S’aixecà i amb les mans esteses digué:

— Vine.

Ella sortí del dormitori vestida amb un viso platejat i li agafà els palmells. Els seus ulls es van fondre i les retines en van formar una de sola, només una mirada d’amants, de còmplices. Ella li va dir com tants altres cops, “T’estimo”, i aleshores, ell, acariciant-li el coll de cigne negre, li digué per primer cop:

—T’estimo.

Dites les paraules, pronunciada la sentència. Ell es va posar les mans al pit i va caure a terra, recargolant-se de dolor. Ella s’agenollà desesperada al seu costat. Observà com la seva cara suportava l’avantsala de la mort sense concedir-li a aquesta el maliciós triomf de deformar la seva expressió d’amor.

La Mentilina
Què passaria si poguéssim detectar les mentides? Seria un avenç o una arma perillosa?

El dia de la fi del món
Reflexionem sobre les guerres. Tenen sentit? Lluitaríem per defensar el nostre país? I la nostra família? És millor lluitar contra l’agressor encara que tinguem les de perdre, o és millor retirar-se a temps per evitar una matança?

La Mentilina
Què passaria si poguéssim detectar les mentides? Seria un avenç o una arma perillosa?

El dia de la fi del món
Reflexionem sobre les guerres. Tenen sentit? Lluitaríem per defensar el nostre país? I la nostra família? És millor lluitar contra l’agressor encara que tinguem les de perdre, o és millor retirar-se a temps per evitar una matança?

Després de llegir

Altres llibres que ens parlen de…

  • Cuentos de imaginación y misterio, E. A. Poe.
  • Les cròniques marcianes, R. Bradbury.
  • Cròniques de la veritat oculta, P. Calders.
  • El monstre de Hawkline, R. Brautigan.
  • La crida de Cthulhu, H. P. Lovecraft.
  • Si una nit d’hivern un viatger, I. Calvino.