Lectures

Travessar la riera
Julià Guillamon
Comanegra, 2017

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor i crític literari. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Escriu habitualment al diari La Vanguardia. També ha col·laborat amb el diari Avui i amb les revistes Serra d’Or, Quimera o Revista de Catalunya, entre d’altres.
Ha exercit una tasca important en l’àmbit expositiu, com a comissari d’exposicions sobre Joan Perucho, Quim Monzó, Baltasar Porcel o les editorials Quaderns Crema i Club editor.
Del conjunt de la seva obra destaquen: La fàbrica de fred (1991), La ciutat interrompuda: de la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001) –reeditada i ampliada el 2019–, El dia revolt: literatura catalana de l’exili (2008), La Mòravia (2011), Joan Perucho, cendres i diamants: biografia d’una generació o El barri de la plata (2018).
Travessar la riera va aparèixer l’any 2017 i és un llibre-testimoni sobre el vessament cerebral que va patir la seva companya i que es va publicar en forma d’articles a La Vanguardia (del 29 de desembre de 2016 al 16 de novembre de 2017).

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un seguit de dinàmiques participatives que et serviran per plantejar el club de lectura, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“És un arbre que sembla un arbust, pel camí n’hem trobat molts, prims com una branca prima. Aquest té vuit-cents anys, però a nosaltres ens fa gràcia dir que en té mil. Quants personatges històrics pot haver conegut aquest arbre que sembla etern!” (p. 7)

“Em deies: “Cristina, va, ja no pots tirar enrere, no pots continuar sent una salamandra”. I tinc la foto de la salamandra, a la paret de l’habitació, per recordar-me’n. Hi havia una salamandra que nedava a la riera, nedava molt bé i jo havia de ser una salamandra nedadora.” (p. 18)

“Et fa tanta por la fisioteràpia que quan tens el dinar a taula, i encara falten dues hores ben bones per a la sessió, plores de sentiment: unes llàgrimes rodones i transparents, tan grosses, que et llisquen per la galta i van a caure a terra.” (p. 24)

L’escriptura d’allò quotidià com a teràpia
Ja des del primer capítol el lector assisteix a la descripció d’una quotidianitat feliç. Un passeig per la muntanya, l’observació detallada de la flora que envolta els passejants, un episodi de tempestes i refugi muntanyenc. En definitiva, la remembrança d’un passat concebut des del present com a idíl·lic com a teràpia del dolor.

La lluita pel record
Els textos que conformen Travessar la riera comparteixen un neguit, la reconstrucció de l’esforç de lluitar per la recuperació de la memòria. Aquesta relació entre el passat perdut (incapacitat de recordar) i la identitat perduda del present articulen una bona part dels textos i es presenta com un dels eixos fonamentals del conjunt.

La senyal de l’amor
Travessar la riera és una declaració d’amor. Un testimoni colpidor que reivindica la capacitat d’estimar davant l’adversitat de la malaltia i la incapacitat física.

Després de llegir

Aquí trobareu una relació d’obres (literàries i cinematogràfiques) construïdes des dels efectes de malalties cerebrovasculars i altres erigides com a testimoniatge de convivència amb malalts greus:

Novel·les
Espinàs, Josep Maria. El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
Alós, Marta. El dia que vaig descobrir el meu nom. Lleida: Pagès, 2005.
Margarit, Joan. Joana. Barcelona: Proa, 2008.
Collazos, Óscar. En la laguna más profunda. Madrid: Siruela, 2011.
Aberasturi, Abel. Cómo explicarte el mundo, Cris. Madrid: Esfera de los libros, 2016.
Berges, Joaquín. Una sola palabra. Barcelona: Tusquets, 2017.
Rueda, Olivia. No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje. Barcelona: Blackie Books, 2018.

Pel·lícules
Lorenzo’s Oil (1992). George Miller
La escafandra y la mariposa (2007). Julian Schnabel
My beautiful broken brain (2014). Sophie Robinson, Lotje Sodderland
Háblame de ti (2018). Hervé Mimran