Els motius de l’escriptura o la superació del testimoni En el pròleg del llibre, Anna Altisén reflexiona sobre els motius que l’han portada a escriure Quan vaig deixar de ser natura lleugera. Reflexiona sobre l’obra narrativa més enllà de la teràpia i dels motius de l’escriptura, una recerca de transcendir el testimoniatge personal i instal·lar-se en la universalitat. L’escriptura dels sentits Un dels temes principals que l’Anna Altisén intenta destriar en la seva obra és com la malaltia i els efectes de la medicació actuen sobre la percepció sensorial d’allò que envolta la narradora. El text com a missiva En aquest intent d’explicar-se i arrelar-se en un present de superació i un possible esdevenir de recaigudes i clausures, l’autora utilitza el format epistolar de manera indirecta. No estem formalment davant d’un carta però sí d’una obra que apel·la a un receptor en forma de missiva. La relació entre aquest receptor i l’amor com a antídot de la malaltia esdevé element clau de la novel·la. El context cultural A llarg del text apareixen contínues referències literàries que il·lustren, resumeixen i complementen l’argumentari de l’autora. Els epígrafs que encapçalen cadascun dels capítols són un exemple de la presència referencial continua en el text. La literatura del jo L’obra d’Anna Altisén acaba configurant-se com un exercici radical del jo literari. Un exercici de despullament de l’autora que mostra les seves inquietuds i descriu els episodis més íntims per tal d’explicar i explicar-se a través de la literatura. L’amor, Àfrica i la recerca de la cura Finestres obertes al món que permeten l’entrada de la llum en l’escenari obscur de la malaltia mental. La segona part de l’obra es configura com un espai d’esperança en la qual destaquen les descripcions policromades en contrast amb la grisor de la primera part.