Lectures

Morfina. Relats d’un jove metge
Mikhaïl Bulgàkov
Traducció del rus de Jaume Creus
Barcelona: Edicions de 1984, setembre 2012*
“Reconec que en un atac de covardia vaig maleir en veu baixa la medecina i la meva sol·licitud d’ingrés...”
(Pàgina 15)

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

MIKHAÏL BULGÀKOV
Escriptor rus. Kíev, 15 de maig de 1891 — Moscou, 10 de març de 1940. Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novel·la Belaja Gvardija (‘La guàrdia blanca’ 1925). La seva millor obra, però, és Master i Margarita (‘El mestre i Margarida’, 1928-40), que fou publicada pòstumament (1967). Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat: Poslednije dni (Puškin) (‘Els últims dies [Puškin]’, 1940). [ENCICLOPÈDIA CATALANA]

Què n'han dit

*Per què aquesta edició?

En aquest cas, és prioritari utilitzar aquesta edició per diferents motius:

  • Per la Presentació i Notes a càrrec del traductor Jaume Creus.
  • També, perquè aquest és un recull que no va ser editat pel propi autor, sinó que aplega dos blocs de textos: la seva vida com a metge de la província de Smolensk i recollida en el seu Quadern de camp d’un metge (1916-17), que va donar pas als contes publicats a revistes mèdiques i literàries dels anys vint, i La morfina, un llibre publicat el 1926.

Aquesta edició presenta aquests dos blocs:

  • Relats d’un jove metge: les històries d’un metge jove que és enviat a la Rússia profunda sense tenir cap mena d’experiència. Són contes, però plegats funcionen com una novel·la.
  • Morfina: l’única en què el narrador no és el protagonista directe: l’addicció a la morfina que atribueix a un antic company de facultat, i que en realitat reflectiria la del propi autor.

La disposició d’aquestes dues peces literàries varien –segons vam poder comprovar al club de lectura– segons les edicions. En aquest volum, el relat ‘Morfina’ és el darrer i, d’aquesta manera, el conjunt dels textos ofereix una visió més compacta i facilita la lectura i el treball posterior.

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un seguit de dinàmiques participatives que et serviran per plantejar el club de lectura, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“Reconec que en un atac de covardia vaig maleir en veu baixa la medicina i la meva sol·licitud d’ingrés…” (p. 15)

“L’home, a part del foc, també necessita habituar-se als llocs.” (p. 20)

“Durant dues hores de solitud vaig estar torturant-me, i ho vaig fer fins a tal punt que els meus nervis ja no podien suportar més les pors que jo mateix m’havia creat.” (p. 21)

“Per què no es mor?… És sorprenent Oh, que vital que arriba a ser l’ésser humà!” […] “Una mica més, una mica més… no et moris”, pensava jo amb fervor, “espera fins arribar a la sala, deixa que me’n surti amb èxit, d’aquest terrible episodi de la meva vida.” (p. 27)

“De reüll vaig mirar els seus rostres […] En tots hi vaig llegir respecte i admiració.” (p. 28)

“Aconselleu-me, feu-me el favor!” (p. 30)

“I aquí estic jo, tot sol, ben sol, i amb una dona entre mans que no para de sofrir; jo sóc responsable d’ella. Però no sé pas com l’hauria d’ajudar, perquè només he vist de prop un part dues vegades a la vida, a la clínica, i encara eren parts d’allò més normals. Ara li faig una exploració, però això no em facilita les coses ni a mi ni a ella; no entenc absolutament res, i palpant no noto res al seu interior.” (p. 45)

“A partir de paraules inconnexes, de frases inacabades, d’al·lusions fetes de pas em vaig anar formant el saber indispensable que no es troba en cap llibre.” (p. 48)

“[…] confiant més que en els llibres en el sentit de la mesura sense el qual un metge no val res…”. (p. 49)

“I llavors es produí un fenomen interessant: tots els passatges que abans em resultaven foscos esdevingueren perfectament entenedors, com si s’haguessin il·luminat, i allà, sota la claror del llum, en plena nit, en aquell indret remot, vaig entendre què significa el veritable coneixement. “Es pot adquirir una gran experiència al camp”, pensava jo, mentre m’adormia, “però cal llegir, llegir al màxim… llegir…”. (p. 51)

“[…] i només tenia un pensament al cap: ¿com salvar-lo? I a aquell altre! I a tots!” (p. 53)

“Confesso que no vaig afegir que el sol pensament de quedar-me a l’ala d’una casa on hi havia hagut una desgràcia, on jo era impotent i inútil, em resultava insuportable.” (p. 61)

“Això significa […] que aquí no tenen ni idea del que és la sífilis, i que aquest xancre no espanta ningú.” (p. 77)

“Em sentia vençut, desfet, esclafat pel cruel destí, que m’havia llançat a aquell racó de món i m’havia obligat a lluitar tot sol, sense cap mena d’ajuda ni indicacions precises.” (p. 102)

“No. Mai més, ni que m’estigui adormint, murmuraré orgullosament que res no em podrà sorprendre. No. Ha passat un any, en passarà un altre, i tan ric en sorpreses com el primer… Això vol dir que cal aprendre amb humilitat.” (p. 112)

“La meva ànima s’havia tret de sobre un pes feixuc. Ja no portava sobre les meves espatlles la fatal responsabilitat de qualsevol cosa que pogués passar al món […] Em sentia per primera vegada com un ésser humà, la responsabilitat del qual tenia uns límits ben concrets.” (p. 117)

Treball per parelles: per organitzar les parelles, seleccionem 10 valors i en fem dues llistes; retallem els 10 (20) valors i cada persona escull 1 paperet amb el seu valor corresponent. Les parelles es formen per atzar, segons coincideixi el valor-paperet que han escollit. Repartim «alternativament» un text a cada parella relacionat amb aquests dos valors: aprenentatge i solitud.

APRENENTATGE
El tema que recorre l’obra de cap a cap té a veure —sobretot— amb l’aprenentatge: amb quines coses aprenem i amb la manera com ho fem. Les pors de la inexperiència, la pressió de la bona fama del predecessor, la intuïció com a guia en aquells casos en què el coneixement directe encara no ha pogut servir-li d’ajuda. Totes les vegades que —sobretot al principi— el cap li diu que no en serà capaç, mentre se sorprèn escoltant la seva pròpia veu donant instruccions quasi de manera autònoma, i observant com les seves mans avancen cap a la resolució dels casos més problemàtics. És, sense dubte, una de les constants d’aquests relats: la manera d’actuar de l’ésser humà quan s’inicia en un terreny desconegut. Bulgàkov ens recorda que no existeixen els herois, que la majoria ens llancem a la batalla posant-nos la màscara de la seguretat davant dels altres, mentre per dins ens diem que mai ho aconseguirem. Però és així com anem fent-les, les coses: dissimulant els dubtes i, de vegades, fins i tot el terror.

SOLITUD
Una altra constant és la representació de la solitud del jove metge. La literal, en ser destinat a un llogaret aïllat enmig del no-res; i la metafòrica, assetjat per totes les inseguretats de la inexperiència en ser anomenat metge principal del lloc uns mesos després d’acabar la carrera. La imatge que l’autor fa servir de manera recurrent per tal de representar aquesta solitud és la de la casa en silenci, dèbilment il·luminada, la foscor absoluta a fora, i la seva figura reflectida als vidres de les finestres. Bomgard s’adona ben aviat que també li toca lluitar contra la incultura dels pacients; manifesta sovint l’enyor de la civilització, en contraposició a la vida de privacions del camp; i mesura la seua solitud en funció de la distància que el separa d’aquella civilització.

Després de llegir-lo i comentar-lo, cada persona de la parella haurà d’explicar a l’altra una anècdota relacionada amb aquesta reflexió que acaben de llegir. En gran grup, cada persona ens explicarà l’anècdota que acaba d’escoltar de la seva parella…

A. Un metge acabat de llicenciar va a treballar lluny (en algun lloc aïllat), té por de no saber com actuar en cas d’urgències per falta d’experiència, però ha de dissimular i fer com si sabés bé el que fa. Èticament no és correcte, no estàs preparat per això, però quan acabes la carrera de medicina, tens “permís” per solucionar tot el que hagis de fer, encara que no tinguis pràctica.

B. Valorar la vida per sobre de tot, encara que les possibilitats de viure siguin mínimes, cal lluitar per elles, i més si es tracta d’un nen. De vegades cal valorar com quedarà el pacient si se salva, perquè pot ser que quedi tan malament que no valgui la pena viure així.

C. Consentiment de familiars per a realitzar una intervenció de vida o mort en un menor. Si els progenitors no consenten que es realitzi alguna operació, transfusió… i és l’única possibilitat que el nen se salvi, què es fa?

Després de llegir

«…Tot i que cada lector és un món a part i tothom s’ha enganxat a la lectura amb les obres que ha triat o que l’han seduït, potser sí que podem reflexionar uns minuts sobre uns punts considerats essencials per formar un bon lector. Perquè a vegades oblidem que de la mateixa manera que es pot ensenyar i es pot aprendre a escriure bé, també es pot ensenyar i es pot aprendre a llegir bé. És a dir, arribar a ser un bon lector és una carrera com una altra que requereix uns mestres, unes pràctiques, una voluntat i uns esforços determinats. Això si no volem quedar-nos en l’estadi de lector més primari, el que llegeix obres que no li suposin esforç, només per distreure’s i buscar informació. No tots els lectors són iguals, ni tenen el mateix nivell de lectura. Quan algú ens demana que li recomanem un llibre, demanem-li quins llibres ha llegit darrerament i quins li han agradat i per què. Fem-li veure que el més segur és que continuï amb l’autor o la col·lecció o el tema que li ha agradat, però que si fa un petit esforç pot arribar a gaudir de lectures més sàvies o més complexes, que el lector també s’educa amb l’esforç i que hi ha diferents nivells de lectura. Fem-li veure que si amb les matemàtiques, per exemple, només arriba a resoldre les quatre regles, no entendrà res dels logaritmes neperians o de les equacions diferencials si no fa una mica d’esforç per arribar-hi; que no s’acontenti a quedar-se en la lectura amb les quatre regles, o les quatre lletres. Ser lector és una mica com una carrera.»

Emili Teixidor. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2007 (p. 127-128)

Vols seguir llegint?