Lectures

Las defensas - Gabi Martinez
Las defensas
Gabi Martínez
Seix Barral, 2017

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Gabi Martínez (1971). Escriptor, guionista i periodista, ha destacat especialment per la seva contribució a la literatura de viatges, amb títols emblemàtics com: Diablo de Timanfaya (2000), amb un episodi de censura i persecució per part del Cabildo canari, Una España inesperada (2005), Sudd (2007) o Los mares de Wang (2008).
Fruit de la seva passió pels animals invisibles i per la figura del biòleg valencià Jordi Magraner va escriure Solo para gigantes (2011), una de les obres més destacades de l’anomenada corrent de la novel·la de no ficció.
Referent del periodisme literari, Gabi Martínez ha escrit en els principals diari de l’estat.

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un seguit de dinàmiques participatives que et serviran per plantejar el club de lectura, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“Un médico ha afirmado que el de Camilo es un caso entre tres mil millones. Se trata de una historia con varias caídas y ascensos, hasta ese punto ha influido en el doctor Escobedo la pasión por las montañas.” (p. 12)

“Dudo que a la doctora Vileda le interese esta parte de mi biografía, pero para mí es fundamental porque la vida a contrapelo que mi padre llevó en Barcelona le convirtió, como dice mi hermana Carmen, en un enfermo no medicado, un depresivo que a menudo se encastillaba en el silencio renunciando casi por completo al placer y a lo mundano.” (p. 29)

“Los calmantes rebajaron mi percepción a un grado indeseablemente delicioso. Adoré pasear drogado con Diana. Había algo onírico en el callejeo antes de subir al Hostal del Sol, con el chillido ominoso de las gaviotas sobrevolándonos recortadas a la penumbra de la media tarde.” (p. 218)
“—No me jodas, Milo. Los Juegos tienen a la ciudad idiotizada. La pasta corre que da gusto y eso es suficiente para tapar todo lo demás. Y lo demás es mucho, créeme.” (p. 110)

“Hay cartas tiradas a mis pies. Huele a cerrado. Camino despacio por el piso tocando la superficie de una mesa, el brazo del sofá, la pared. Compruebo que los libros siguen en su sitio. Cambio de bandera. Opiniones de un payaso. Miguel Strogoff. Tiempo de silencio. Lo escribió un psiquiatra. Su mujer murió por un escape de gas. Voy a la cocina a comprobar que el gas esté cerrado. Todo va bien. No me quedaré a dormir. No me siento en condiciones de asimilar mi vacío en esta casa desangelada.” (p. 145)

“Las enfermedades mentales son enfermedades físicas. La frase aparece mientras vuelvo a casa en metro. No sé dónde la leí o escuché, ni si es mía. El caso es que emerge entre las antidepresivas descargas de escitalopram y sertralina, y las de Akineton, ese antiparkinsoniano que contrarresta el efecto de la otra medicación.” (p. 182)

“Carmen dirá que mientras yo preparaba la cafetera, husmeó en mi cuarto hasta localizar los tranquilizantes. Por la variedad de pastillas, dedujo que me automedicaba, aunque no se alarmó porque yo era doctor y aquel arsenal formaba parte de los tratamientos convencionales.” (p. 244)

“Cuando la alegría se hace euforia tengo razones para temer. Pero no, estoy bien porque, antes de un brote, cuando supero la cota de felicidad aconsejable ni siquiera reconozco la amenaza y ahora mismo, menos mal, tengo miedo suficiente para saber que esta chica podría meterme en un lío.” (p. 292)

La novel·la de no ficció
Las defensas s’emmarca dins del denominat gènere de la novel·la de no ficció. Aquest tipus de novel·la es caracteritza per la utilització d’elements propis del la novel·la i la ficció (l’ordenament del material narratiu, l’exercici de mostrar o ocultar determinats elements de la narració per tal de crear l’efecte ficcional de la història real que s’explica, la integració d’elements directament literaris –personatges, accions–) dins d’un desenvolupament argumentatiu basat en fets, personatges i situacions reals o canvi del nom de determinats espais narratius (Hospital Can Petri).

Observat i observador
El conflicte de la novel·la es construeix des del cas extraordinari d’un professional de la medicina que esdevé observador de la patologia sobre la qual investiga i es presenta, alhora, com a objecte observat dels efectes d’aquesta.

Història particular, història general
La peripècia de Camilo Escobedo permet a l’escriptor bastir una història individual alhora que construeix una visió àmplia de la professió mèdica durant una època molt determinada: transició a la democràcia, anys 80 i inicis de la dècada dels 90. Aquesta interrelació entre la microhistòria del personatge i la macrohistòria de la professió i d’un període determinat en l’esdevenir de la ciutat articula contínuament el relat.

Llenguatge literari, llenguatge mèdic
Gabi Martínez s’endinsa amb la mirada del novel·lista-cronista en la descripció detallada d’una malaltia. L’encefalitis NMDA, els trastorns de la qual són molt semblants als brots psicòtics, esdevé el tema fonamental de la novel·la, ja sigui mitjançant l’observació detallada de la descripció simptomàtica, ja sigui a través de la descripció dels seus efectes sobre la personalitat i la vida laboral i privada del personatge.

La crítica al sistema mèdic
La lluita individual d’un membre d’una poderosa col·lectivitat professional per tal de denunciar, modificar i millorar els codis ètics i les praxis de la professió és un arquetip recurrent a l’hora de construir històries. Las defensas és una mostra d’aquest model. Un dels temes cabdals de la novel·la rau en la crítica de determinades pràctiques professionals.

Després de llegir