La novel·la de la malaltia i la voluntat L’alè al qual es refereix Bernhard en el títol de la seva obra fa referència a la voluntat de continuar vivint malgrat l’adversitat de la malaltia. Aquesta visió de la voluntat com a forma de supervivència és un dels temes fonamentals de la novel·la. Un bocí de vida Bernhard es refereix a l’obra i a les impressions sobre un capítol advers de la seva vida com a fragments d’una vida adolescent. En aquest sentit cal referir-se a la significació de L’alè en el conjunt de la pentalogia biogràfica de Thomas Bernhard. L’hospital L’hospital esdevé espai físic i tangible de la malaltia. Tot allò que la malaltia amaga als ulls dels homes en l’interior del cos del malalt, el malalt ho percep en aquest espai de reclusió i clausura que és l’hospital. L’espai, doncs, esdevé clau en la significació del text de Bernhard. L’hospital és a més l’espai essencial de la vida. No hi ha un escriptor que s’apreciï que no visiti els hospitals per arribar al fons més profund de la imatge de la vida, afirma l’avi del narrador. Malaltia i relacions filials La malaltia del narrador és l’epicentre de tota la narració i de totes les reflexions que en forma de digressions farceixen l’obra. Un dels elements clau del tractament literari que fa de la malaltia és la seva influència sobre les relacions filials: la seva relació de pèrdua gradual de la figura de l’avi i la recuperació de la figura materna per tornar, a ritme de la nova afectació pulmonar del narrador malalt, a perdre-la. La crítica afilada de l’escriptura L’escriptura de Bernhard és punyent, una arma afilada i feridora que va esgrimir durant tota la seva vida al ritme de la sinceritat que exposava com l’única virtut que havia d’adornar l’escriptor. Són habituals les autoreferències a les crítiques que el text li ocasionaria, així com els parers que els seus contemporanis li dedicaven, sempre al fil de la insensibilitat i la bogeria.