Lectures

L’alè
Thomas Bernhard
Traducció de l’alemany de Clara Formosa Plans
El Gall Editor, 2013

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Thomas Bernhard (1931-1989), poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya, és considerat un dels autors més importants de les lletres austríaques del segle XX.
La seva vida i la seva obra estan irremeiablement marcades per la malaltia incurable que va patir durant bona part de la seva vida.
Entre les seves novel·les destaquen El nebot de Wittgenstein (trad. Josep Murgades, 1985) i la pentalogia novel·lada de caràcter biogràfic que aplega les obres L’origen (2008), El soterrani (2009), L’alè (2012), El fred (2012) i Un nen (2012), totes traduïdes per Clara Formosa.
Thomas Bernhard també va conrear la dramatúrgia, amb textos destacats com La plaça dels herois (trad. Feliu Formosa, 2000) o El president (trad. Bernat Puigtobella, 2014).
L’autor va morir l’any 1989. La seva casa d’Ohlsdorf ha esdevingut un museu dedicat a la seva memòria.

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un seguit de dinàmiques participatives que et serviran per plantejar el club de lectura, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“Dues hores va haver d’estar-se el mort a la sala, tapat amb el seu llençol, numerat amb la targeteta al dit gros del peu per al servei d’autòpsies, perquè, preveient que moriria en un temps breu, no s’havia mort a la cambra de bany. A la sala d’hospital i per tant a la sala de morir, aquell que moria sempre provocava només un parell de minuts de consternació entre els testimonis de la mort, res més.” (p. 30)

“Fins ara jo no m’havia responsabilitzat de la insensatesa de no tenir en compte l’evolució ni la naturalesa de la malaltia declarada ja a la tardor. Però no tenir en compte una malaltia, ignorar-la, malgrat que aquesta reclami els seus drets, vol dir anar en contra de la naturalesa i no pot sortir bé.” (p. 41)

“Al capdavall són molt pocs aquells que tenen la sort d’una mort sense morir. Morir a partir del moment que naixem, però no diem que morim fins que hem arribat al final d’aquest procés, i de vegades aquest final es dilata encara un temps terriblement llarg.” (p. 56)

“El capellà de l’hospital, en sentir la paraula fora, va abandonar immediatament l’habitació del meu avi. Al cap de poc, el meu avi era mort, i la paraula fora havia estat la seva última paraula.” (p. 70-71).

La novel·la de la malaltia i la voluntat
L’alè al qual es refereix Bernhard en el títol de la seva obra fa referència a la voluntat de continuar vivint malgrat l’adversitat de la malaltia. Aquesta visió de la voluntat com a forma de supervivència és un dels temes fonamentals de la novel·la.

Un bocí de vida
Bernhard es refereix a l’obra i a les impressions sobre un capítol advers de la seva vida com a fragments d’una vida adolescent. En aquest sentit cal referir-se a la significació de L’alè en el conjunt de la pentalogia biogràfica de Thomas Bernhard.

L’hospital
L’hospital esdevé espai físic i tangible de la malaltia. Tot allò que la malaltia amaga als ulls dels homes en l’interior del cos del malalt, el malalt ho percep en aquest espai de reclusió i clausura que és l’hospital. L’espai, doncs, esdevé clau en la significació del text de Bernhard.
L’hospital és a més l’espai essencial de la vida. No hi ha un escriptor que s’apreciï que no visiti els hospitals per arribar al fons més profund de la imatge de la vida, afirma l’avi del narrador.

Malaltia i relacions filials
La malaltia del narrador és l’epicentre de tota la narració i de totes les reflexions que en forma de digressions farceixen l’obra. Un dels elements clau del tractament literari que fa de la malaltia és la seva influència sobre les relacions filials: la seva relació de pèrdua gradual de la figura de l’avi i la recuperació de la figura materna per tornar, a ritme de la nova afectació pulmonar del narrador malalt, a perdre-la.

La crítica afilada de l’escriptura
L’escriptura de Bernhard és punyent, una arma afilada i feridora que va esgrimir durant tota la seva vida al ritme de la sinceritat que exposava com l’única virtut que havia d’adornar l’escriptor. Són habituals les autoreferències a les crítiques que el text li ocasionaria, així com els parers que els seus contemporanis li dedicaven, sempre al fil de la insensibilitat i la bogeria.

Després de llegir

Altres lectures

La malaltia ha constituït l’epicentre de molts clàssics literaris. A continuació trobareu una breu selecció d’obres construïdes des de la malaltia, ja sigui a través d’experiència individual, de conseqüències col·lectives o com a element metafòric amb el qual apropar-se al seu context històric:

Somerset Maugham, William. El velo pintado. Barcelona: Bruguera, 2007.
Woolf, Virginia. Estar enfermo. México D.F: Universidad Autónoma de México, 2007.
Forrellad, Lluïsa. Sempre en capella. Barcelona: Angle, 2007.
Defoe, Daniel. Diario del año de la peste. Madrid: Impedimenta, 2010.
Camus, Albert. La peste. Barcelona: Edhasa, 2011.
Roth, Philip. Nèmesi. Barcelona: La Magrana, 2011.
Mann, Thomas. La mort a Venècia. Barcelona: Labutxaca, 2013.
Baixauli, Miquel. La cinquena planta. Barcelona: Proa, 2014.
Deville, Patrick. Peste & Colera. Barcelona: Anagrama, 2014
Sanz, Marta. Clavícula. Barcelona: Anagrama, 2017.