Lectures

La mort d’Ivan Ilitx
Lleó Tolstoi
Traducció del rus d’Anna Estopà / Traducción del ruso Víctor Gallego
Quaderns Crema / Nórdica Libros*

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Lev Tolstoi (Yasnaia Poliana, 1828 – Astapovo, 1910): Novel·lista rus, profund pensador social i moral, i un dels més eminents autors de narrativa realista de tots els temps. Després d’un breu i poc afortunat intent per millorar les condicions de vida dels serfs de les seves terres, es va lliurar a la dissipada vida de l’alta societat aristocràtica moscovita. El 1851 va decidir incorporar-se a l’exèrcit. Al Caucas va entrar en contacte amb els cosacs, que van influir molt en les seves novel·les curtes. Tolstoi va tornar a Sant Petersburg el 1856, i es va sentir atret per l’educació dels camperols. Va obrir a Yasnaia Poliana una escola per a nens camperols en la qual va aplicar els seus mètodes educatius, que anticipaven l’educació progressista moderna. El 1862 es va casar amb Sonia Andréievna Bers, membre d’una culta família de Moscou. Durant els següents quinze anys va formar una extensa família, va administrar amb èxit les seves propietats i va escriure les seves dues novel·les principals, Guerra i Pau (1869) i Ana Karenina (1877).

Què n'han dit

*Per què aquesta edició?

Recomanem la lectura d’aquesta edició en castellà.

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un seguit de dinàmiques participatives que et serviran per plantejar el club de lectura, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“Mort, qui ho havia de dir, però més val ell que no pas jo”, van pensar o sentir tots. D’altra banda, això va fer pensar d’esma als coneguts pròxims, als anomenats amics d’Ivan Ilitx, que ara haurien de complir unes avorridíssimes obligacions de decòrum i anar a missa de difunts i a casa de la vídua per expressar-li el condol.” (p. 7)

“La història passada de la vida d’Ivan Ilitx era d’allò més corrent i simple, com també d’allò més horrible.” (p. 20)

“Ivan Ilitx, però, no abusava mai d’aquet poder; ans al contrari: mirava d’alleujar-ne l’expressió. La consciència de tenir-lo i la possibilitat d’alleujar-lo, però, constituïen per a ell el principal interès i atractiu per la nova feina.” (p. 25)

“Ivan Ilitx va sortir lentament, va pujar abatut al trineu i se’n va anar cap a casa. Al llarg de tot el camí va anar reconstruint sense parar tot el que havia dit el metge, mirant de traduir totes les embolicades i confuses paraules científiques a una llengua planera, i de llegir-hi la resposta a la pregunta: ¿estic malament, potser molt molt malament, o encara no és res? Li va semblar que el sentit de tot el que havia dit el metge era que estava molt malament.” (p. 49)

“El principal turment d’Ivan Ilitx era la mentida, aquella mentida per algun motiu admesa per tothom, que ell només estava malalt i que no s’estava morint, que l’únic que havia de fer era estar tranquil i seguir un tractament, i que aleshores la cosa canviaria com de la nit al dia.” (p. 73)

“Tan bon punt havia començat la malaltia, tan bon punt Ivan Ilitx havia anat per primer cop al metge, la seva vida s’havia dividit en dos estats d’ànim contraposats, l’un relleu de l’altre: tan aviat era el descoratjament i l’espera d’una mort incomprensible i horrorosa, com l’esperança i l’observació atentíssima de l’activitat del seu cos.” (p. 93)

I comencem… De manera directa, amb aquest plantejament: el tema central de l’obra es troba en aquesta pregunta d’Ivan Ilitx: “I si la meva vida hagués estat una equivocació?”. [Participació en gran grup, tenint en compte que aquesta és ja la quarta –i última– sessió del club de lectura.]

Treball posterior per parelles. Dues propostes de treball diferents, vinculades a les reflexions que sobre la mort apareixen al llibre, i que repartim aleatòriament.

1.- «No es tracta pas del cec ni del ronyó, sinó que es tracta de la vida… i de la mort. Sí, la vida hi era i ves per on que se’n va, se’n va i jo no la puc pas retenir.» (p. 60). No compartir el que ens passa, el que ens passa amb autenticitat, ens aïlla. La manca d’espai, de temps per expressar les emocions, les vivències, els sentiments, les pors, les incerteses i els dubtes amb l’entorn més pròxim produeix solitud i sofriment.

2.- «Tot allò en què vivies i vius és una mentida, un engany que t’oculta la vida i la mort.» (p. 101). Preguntem-nos pel sentit de la vida, per l’experiència de diverses formes de vida, encara que no trobem respostes racionals, només per prendre’n consciència.

El treball consistirà a compartir alguna experiència personal/professional relacionada amb el text, que comentarem després en gran grup.

La buidor de la vida
La novel·la curta de Tolstoi és la descripció del trànsit lent i dolorós de la vida a la mort. Però els cicles de la vida són observats com a tràfec buit i superficial. Una paradoxa frustrant entre l’acomodada vida material d’Ivan Ilitx i la buida sentida envers la vida espiritual.

Acceptació de la mort
El text de Tolstoi planteja una reflexió profunda sobre la mort i el final del cicle vital. El conflicte entre la proximitat de la mort i l’arrelament vital, malgrat que l’anàlisi profunda del periple vital que realitza Ilitx atorgui moltes zones de foscor finals entre la irradiant llum de l’inici, és un dels gran temes de la literatura.

Posició social i malaltia
Tolstoi, pregoner de l’austeritat i la vida senzilla, presenta a La mort d’Ivan Ilitx la paradoxal contradicció entre el trànsit extern del cos pels espais pròspers que atorga el benestar social i econòmic i el dolor i la degradació constant de l’interior d’aquest mateix cos sacsejat per la malaltia.

Dubte vital
La darrera part de la vida d’Ivan Ilitx està marcada pel dubte existencial d’haver obrat en cadascuna de les situacions que la vida li ha plantejat de la manera correcta. En aquest sentit hi ha un conflicte explícit en el text entre els camins marcats per les convencions socials i l’afany acomodatici i aquells altres, no marcats, de trànsit inhòspit, que condueixen a una vida determinada per la senzillesa i l’austeritat on, potser, es troba el secret de la felicitat.

Després de llegir

La dimensió filosòfica de Tolstoi

La professora d’Ètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Ester Busquets, en la seva tesi doctoral “L’ètica de tenir cura en Lev Tolstoi. Una aproximació a partir del relat La mort d’Ivan Ilitx“, presentada a la Universitat Ramon Llull el gener de 2016, fa una aproximació a l’ètica de tenir cura a través de l’obra de Tolstoi.

El pas de Tolstoi per la història ha deixat un llegat literari i filosòfic únic. Tanmateix, la seva obra literària ha eclipsat la seva obra de pensament. Ester Busquets aprofundeix en els convenciments intel·lectuals i morals de Tolstoi a través d’aquesta novel·la que ella considera un “petit gran tractat d’ètica”.

La tesi s’estructura en dues parts, a la primera desenvolupa el pensament moral de Tolstoi a partir de la seva obra filosoficoreligiosa, ja que tant la literatura com el pensament moral de l’escriptor no es poden deslligar de la seva vida. A la segona part, l’autora analitza el context filosòfic de La mort d’Ivan Ilitx i, a partir del personatge Gueràssim, explicita les 10 virtuts que ha d’adquirir qualsevol professional de la salut que vulgui assolir l’excel·lència professional.

La tesi fa una gran contribució bibliogràfica a l’estudi del pensament moral de Tolstoi i rescata de l’oblit la seva dimensió filosòfica, basada en l’ideal de l’amor com a força de transformació de la societat, i que és valuosa perquè és senzilla en la formulació, però radical en l’aplicació pràctica.

Per últim, i per primera vegada, s’analitzen en profunditat les virtuts pròpies de tenir cura, a través de Gueràssim, un model per mesurar la qualitat ètica del fet de cuidar en qualsevol context sanitari i social.

La tesi, que va tenir una qualificació d’excel·lent Cum Laude, comptà amb Francesc Torralba (URL), Victòria Camps (UAB) i Mireia Subirana (UVic-UCC) en el tribunal.

Els drets del lector

A Com una novel·la de Daniel Pennac hi trobem els 10 famosos drets del lector:

1- Dret a no llegir.
2- Dret a saltar pàgines.
3- Dret a no acabar el llibre.
4- Dret a rellegir.
5- Dret a llegir qualsevol cosa.
6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual).
7- Dret a llegir en qualsevol lloc.
8- Dret a fullejar.
9- Dret a llegir en veu alta.
10- Dret a callar.

En definitiva, que es tracta de llegir en llibertat i gaudir del temps de la lectura perquè, com diu Pennac, «El temps de llegir, com el temps d’estimar, dilata el temps de viure.»

Comparteixo les tesis de Pennac, però vull fer algunes matisacions. Què passa amb aquells lectors que sempre llegeixen el mateix tipus de llibre (tots hi tenim una certa inclinació)? Han de continuar sentint-se segurs sense moure’s del territori que ja coneixen i menjant sempre plats similars?

Als clubs de lectura que condueixo fomento l’aventura i la sorpresa lectora, tastar plats ben cuinats però amb textures i sabors ben diversos. Llegir és un viatge. Està bé agafar el mateix tren moltes vegades perquè no cal pensar i ens deixem transportar per un transport familiar, de confiança, però jo proposo agafar trens diversos i amb destins diferents; per tant, s’ha d’estar atent al trajecte. Això sí, sempre bitllets de primera. No em canso de recomanar als lectors dels clubs de lectura que s’han d’aventurar amb textos que no comprarien ni agafarien de la biblioteca per impuls propi, que aprofitin l’oportunitat d’experimentar noves lectures perquè els pot portar a alguna illa meravellosa que ni sospitaven que existia.

La segona consideració és assumir que hi ha llibres difícils i desconsiderats. Llibres que deixen un gust amarg en alguns lectors que han fet l’esforç d’arribar fins al final mentre que d’altres lectors, potser més ben equipats, hi han trobat mels. Alguns dels clàssics etiquetats d’imprescindibles són llibres durs i ens demanen un esforç de lectura, però un cop conquerits també ens regalen una felicitat immensa. Tanmateix no és cap derrota abandonar-los ni maleir-los.

L’itinerari de lectures és totalment personal i lliure però té escales i, a mesura que experimentes coses noves, vas pujant i també puja la intensitat de l’experiència lectora i s’amplia el ventall de lectures que ens proporcionen plaer.

https://raquelpicolo.wordpress.com/2018/06/11/els-drets-del-lector/

Vols seguir llegint?