Lectures

El pes d'un cos
El pes d’un cos
Victoria Szpunberg
TNC, 2022

Informació sobre la lectura

Sobre l'autora

Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) és una dramaturga amb una sòlida trajectòria  i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona, entre d’altres. L’any 2000 és convidada a la Residència Internacional del Royal Court Theatre amb la seva primera obra, Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo). A partir d’aquell moment, les seves obres s’han estrenat a festivals i teatres nacionals i internacionals, i s’han traduït a diverses llengües. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació.

Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, amb una mirada oberta i transdisciplinar (ha treballat sovint com a dramaturga en projectes de dansa) i sense tancar-se en un únic gènere o registre. Amb una manera original de viure i pensar el desarrelament (cultural, geogràfic…), els seus personatges i les situacions en què es troben tenen a veure sovint amb una mena de desconcert existencial o ideològic, amb una profunda sensació de desubicació i amb la desfeta d’estereotips i llocs comuns. Això la porta a utilitzar amb finesa estratègies de gènere (insòlites distopies, pseudo-ciència ficció, realisme absurd…) amb sentit de l’humor i amb una innegable voluntat de relacionar-se amb la realitat des d’una actitud crítica i poètica a la vegada.

En l’ampli ventall de propostes seves, destaquem obres com L’Aparador (2003) en el context del Programa T-6 del TNC, Esthetic Paradise (Sala Beckett, Festival Grec 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett 2007 i Teatre Maldà 2017), El meu avi no va anar a Cuba (Festival Grec de Barcelona 2008), La marca preferida de les germanes Clausman (Tantarantana Teatre 2010, Sala Beckett 2019), Boys don’t cry (Teatre Lliure, Festival Grec 2012), L’onzena plaga (dins del cicle ‘Tot pels diners’ al Teatre Lliure 2015, nominada als Premis Butaca del mateix any), i Balena blava, monodrama per a actriu i orquestra (al TNC 2018).

[Font: Sala Becket]

Sobre l'obra

Una filla ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.

Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?

[Font: TNC]

 

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Fragments
Dinàmiques
La mirada bioètica
Valors

Després de llegir

Enllaços d’interès

Dos articles que ajuden a contextualitzar –amb algunes dades– els temes de què parla El pes d’un cos:

Reflexions i ressonàncies filosòfiques:

Un article d’opinió on la filòsofa i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona reflexiona sobre la vellesa i proposa un canvi de perspectiva social per afrontar l’última etapa de la vida en aquest article publicat en el dossier sobre envelliment de ‘La Maleta de Portbou’.

Selecció de dos fragments de l’assaig de Santiago Alba Rico que reflexiona sobre el cos, de com l’ésser humà – en el context capitalista i tecnològic en què vivim – es passa la vida fugint del seu propi cos. Però… què passa en la malaltia o la vellesa?

Una mirada filosòfica de nivell més avançat, sobre la nostra relació amb el cos, la salut i la malaltia.