Lectures

El mar
Blai Bonet
Club Editor, 2016

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Blai Bonet (1926-1997) fou un escriptor mallorquí que va conrear la novel·la, la poesia, el text teatral i el gènere del dietari. De molt jove va patir tuberculosi, experiència que esdevindria clau en la seva obra literària. La seva primera novel·la, El mar, apareix publicada l’any 1958. Haceldama (1959) i Judes i la primavera (1963), premi Ciutat de Barcelona, configuren el món novel·lístic d’aquesta primera etapa narrativa. El gènere en el qual Blai Bonet es va mostrar més prolífic fou la poesia. Amb més d’una desena de poemaris va construir una sòlida obra. Va guanyar els premis Óssa Menor (1953) i Carles Riba (1967), entre d’altres. La seva poesia completa va ser recollida en una edició crítica a cura de Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol i publicada l’any 2014 per Edicions del 1984.

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
Temes
Valors

“No saps tu com emociona veure’m dins del mirall, amb les sabates posades. Jo crec que estic molt malalt perquè em ve de lluny aquest estimar-me sempre.” (p. 14) “El sanatori és un antípoda del tedi. Aquí se peca refinadament, se peca i se comenta el pecat, com en la societat alta. En aquest sanatori se peca ardidament, no enterradament, com en les parròquies rurals.” (p. 36) “A sota, entre el pavelló del sanatori i el de l’administració, Agustí Alcàntara i la seva dona, Carmen Onaindia, treien la butza d’un peix enorme, obscur. El ca del doctor Albertí i el del conserge devoraven, ansiosament i movent la cua sempre, les entranyes del peix. A Agustí Alcàntara, li caigué una gota de sang damunt la granota.” (p. 58) “Les herbes que creixen a l’entorn del pavelló posen no sé quina realitat viva del camp al peu de la pintura groga de les chaise-longues, el peu de níquel del llit, a prop sempre del vidre de llum, entelat com el gerro d’aigua tret de la frigorífica.” (p. 69) “Sempre he estat un desarrelat. Un home trist que està unit a les persones del poble, únicament, per la conversa provisional, com el rest de murtra que va de pal a pal, en les festes d’estiu.” (p. 110) “No sé. Que l’assassinat, si pogués experimentar la seva agonia clarament, s’adonaria que no se mor, sinó que li donen la mort; que el sentiment més poderós de l’assassinat és la seva unió amb l’assassí; que, dins la confusió de la violència, l’assassinat no pot destriar un amor contrari que sent cap a qui li dóna la mort i que se carrega en pensa de dany. Això ho vaig llegir.” (p. 160)

La violència La violència esdevé un dels temes fonamentals de la novel·la de Blai Bonet, des de les imatges de la guerra en els ulls infantils, la violència en baralles infantils desfermades a garrotades que tan deutores resulten de les pintures negres de Goya, fins a la violència en el gest quotidià, els gossos menjant les restes dels peixos o una gota de sang de peix sobre una granota, però també la presència violeta i habitual de la mort en el sanatori, configuren el gruix de la novel·la. Relació dialèctica entre el paisatge i el sanatori Bonet dedica una cura especial a la descripció del paisatge. El paisatge es configura com un element de conflicte amb el sanatori: espais oberts i externs versus espais tancats i interns; llibertat versus clausura. En aquest aspecte, la construcció dels espais narratius esdevé clau a l’hora de significar l’obra. El conflicte religiós En la línia de George Bernanos, un dels referents de Blai Bonet, el conflicte religiós esdevé un tema cabdal del text. La relació amb Déu davant de l’infortuni de la malaltia, la perseverança en la fe davant de l’adversitat, són temes que apareixen contínuament en les converses dels personatges. Malaltia i reclusió La malaltia com a element de reclusió. El tancament en el sanatori com un confinament, com una segregació de la vida quotidiana, com un element que instaura en el tancament de l’espai del sanatori noves pràctiques de quotidianitat, articula l’esdevenir dels personatges.

Després de llegir

Cinema El cineasta mallorquí Agustí Villaronga, autor d’adaptacions de clàssics de la literatura catalana al cel·luloide com Pa negre (2010) o Incerta glòria (2017), va adaptar la novel·la de Blai Bonet l’any 2000, amb Roger Casamajor com a Andreu Ramallo i Bruno Bergonzini en el paper de Manuel Tur (tràiler en anglès). Altres lectures La clausura imposada per la malaltia predisposa l’evocació de cruents records. La tuberculosi i la remembrança dels violents episodis de la Guerra Civil a l’illa de Mallorca articulen bona part del text narratiu de la novel·la de Blai Bonet. Aquesta és una petita tria sobre aquests dos temes cabdals de la novel·la, per tal de seguir llegint després de la lectura: Literatura i tuberculosi Cela, Camilo José. Pabellón de reposo. Barcelona: Destino, 1985. Martín Gaite, Carmen. El balneario. Barcelona: Destino, 1988. Palol i Felip, Miquel de. Camí de llum. Barcelona: Ed. 62, 1989. Bufalino, Gesualdo. Perorata del apestado. Barcelona: Anagrama, 1998. Mann, Thomas. La muntanya màgica. Barcelona: Proa, 2005. D’Ors, Eugeni. Gualba la de les mil veus. Barcelona: Quaderns Crema, 2012. Dumas, Alexandre. La dama de les camèlies. Barcelona: Adesiara, 2012. La Guerra Civil a Mallorca López Crespí, Miquel. Estiu de foc. Barcelona: Columna, 1998. López Crespí, Miquel. Els crepuscles més càlids. Palma: Lleonard Muntaner, 2009. Bernanos, Georges. Els grans cementiris sota la lluna. Barcelona: La Magrana, 2009. Dalmau, Miguel. La noche del diablo. Barcelona: Anagrama, 2010. Martorell, Pere Joan. La memòria de l’oracle. Barcelona: Edicions del 1984, 2017.