“Es humillante que te traten como a un niño, ¿verdad?” (p. 13)
“A casi todos los que estamos aquí aún nos funciona la cabeza. No tan bien como antes pero podemos razonar un poco.” (p. 15)
“Bueno verás… Como te decía, la residencia tiene dos pisos. En el que estamos los válidos y el piso de los asistidos.” (p. 20)
“- No sé para qué tantas pastillas, tantas dietas y tantas prohibiciones. – Pues para vivir más tiempo. – Para malvivir más tiempo querrás decir.” (p. 24)
“Tendrás que aprender a ser maleducado, si no quieres pasarte el día escuchando aburridas historias que la más reciente de ellas habla del descubrimiento del fuego.” (p. 32)
“El Alzheimer afecta a una gran proporción de personas mayores y desgraciadamente no existe recuperación posible. Tan solo puedo darle los medicamentos que ya está tomando para retrasarlo todo lo posible.” (p. 58)
L’Emilio, l’Alzheimer i el procés de desconnexió amb la realitat referencial
El còmic de Paco Roca s’articula com una visió del procés de desconnexió amb la realitat circulant que provoca l’Alzheimer. A través de les relacions, els hàbits i les actituds del personatge, Roca ens mostra un procés que rubrica de manera extraordinària amb la desaparició facial del company i del tren entre el fum.
Humor i picaresca
Paco Roca utilitza el sentit de l’humor com a element de distensió de la crua realitat que retrata. Aquesta utilització del sentit de l’humor en el retrat costumista d’un espai marcat per la supervivència vincula Arrugues, en molts moments, amb la tradició de la picaresca hispànica.
Descripció relacional i família
El retrat que ens proposa Roca s’erigeix des del marc relacional del protagonista, mitjançant la descripció de com la malaltia va canviant, modificant i influint sobre aquest marc relacional. Un aspecte important d’aquest marc relacional, l’establert entre el pacient i l’entorn més proper, el familiar, s’estableix només com a pòrtic de l’obra, mentre l’autor se centra en les diferents relacions que l’Emilio estableix a la residència.
