Lectures

Arrugues
Paco Roca
Astiberri, 2018

Informació sobre la lectura

Sobre l'autor

Paco Roca (València, 1969) és un prolífic dibuixant de còmics. Dibuixant de la mítica capçalera El Víbora, Paco Roca ha bastit una important obra com a guionista i dibuixant de còmics.

Entre la seva obra destaquen: El juego lúgubre (2000), El Faro (2004), la novel·la gràfica sobre l’editorial Bruguera El invierno del dibujante (2010), Los surcos del azar (2013) i La casa (2015).

Amb Arrugues (2008), un còmic sobre l’Alzheimer, va guanyar el Premio Nacional de Cómic i el premi del Festival de Lucca a Itàlia, entre altres reconeixements. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula d’animació dirigida per Ignacio Ferreras, amb guió del mateix Paco Roca.

Què n'han dit

Eines per comentar la lectura

Aquí trobaràs una selecció de fragments per comentar, un llistat de temes i recursos literaris que podem destacar del llibre així com un llistat de valors d’aquesta novel·la sobre els quals podreu treballar durant la sessió.

Fragments
Dinàmiques
La mirada bioètica
Valors

“Es humillante que te traten como a un niño, ¿verdad?” (p. 13)

“A casi todos los que estamos aquí aún nos funciona la cabeza. No tan bien como antes pero podemos razonar un poco.” (p. 15)

“Bueno verás… Como te decía, la residencia tiene dos pisos. En el que estamos los válidos y el piso de los asistidos.” (p. 20)

“- No sé para qué tantas pastillas, tantas dietas y tantas prohibiciones. – Pues para vivir más tiempo. – Para malvivir más tiempo querrás decir.” (p. 24)

“Tendrás que aprender a ser maleducado, si no quieres pasarte el día escuchando aburridas historias que la más reciente de ellas habla del descubrimiento del fuego.” (p. 32)

“El Alzheimer afecta a una gran proporción de personas mayores y desgraciadamente no existe recuperación posible. Tan solo puedo darle los medicamentos que ya está tomando para retrasarlo todo lo posible.” (p. 58)

L’Emilio, l’Alzheimer i el procés de desconnexió amb la realitat referencial

El còmic de Paco Roca s’articula com una visió del procés de desconnexió amb la realitat circulant que provoca l’Alzheimer. A través de les relacions, els hàbits i les actituds del personatge, Roca ens mostra un procés que rubrica de manera extraordinària amb la desaparició facial del company i del tren entre el fum.

Humor i picaresca

Paco Roca utilitza el sentit de l’humor com a element de distensió de la crua realitat que retrata. Aquesta utilització del sentit de l’humor en el retrat costumista d’un espai marcat per la supervivència vincula Arrugues, en molts moments, amb la tradició de la picaresca hispànica.

Descripció relacional i família

El retrat que ens proposa Roca s’erigeix des del marc relacional del protagonista, mitjançant la descripció de com la malaltia va canviant, modificant i influint sobre aquest marc relacional. Un aspecte important d’aquest marc relacional, l’establert entre el pacient i l’entorn més proper, el familiar, s’estableix només com a pòrtic de l’obra, mentre l’autor se centra en les diferents relacions que l’Emilio estableix a la residència.

Més elements per al debat
  • Debat sobre la comprensió: és més fàcil d’entendre, la narració, si s’ha viscut de prop l’experiència de tenir un familiar en una residència geriàtrica?
  • Debat sobre la idea de comunitat artificial: els interns només tenen en comú (el lloc on viuen la dinàmica, les rutines), però dins la residència es crea una comunitat nova, amb rols definits.
  • Creieu que els rols que dibuixa Paco Roca són exagerats o, al contrari, són els habituals en una residència?
  • Debat entorn la figura del cuidador i del metge del geriàtric.
  • Debat sobre la tríada següent: realitat/ficció/demència.
  • Com creieu que el narrador/il·lustrador s’ha enfrontat a un tema tan delicat (humor, tendresa, denúncia social…)?
  • Com valoreu les relacions entre els personatges (matrimoni, amistat de conveniència, enganys… )?

Després de llegir

Narrativa i Alzheimer

Un seguit de novel·les i textos biogràfics s’han endinsat en l’Alzheimer. Aquesta és una petita tria que et permetrà aprofundir en el tractament narratiu de la malaltia:

  • Barba, Andrés. Ahora tocad música de baile. Barcelona: Anagrama, 2006.
  • Bailey, John. Elegía a Iris. Madrid: Alianza editorial, 1999.
  • Ben Jelloun, Tahar. Mi madre. Barcelona: El Aleph, 2008.
  • Elorriaga, Unai. Un tramvia a SP. Barcelona: Proa, 2003.
  • Lafuente, Amàlia. Codi genètic. Barcelona: Ed. 62, 2009.
  • Porta, A.G. Singapur. Barcelona: Acantilado, 2003.
  • Vallès, Tina. La memòria de l’arbre. Barcelona: Anagrama, 2017.

També el cinema ha retratat la malaltia de l’Alzheimer:

  • Bicicleta, cullera, poma (2010). Carles Bosch
  • Bucarest, la memòria perduda (2008). Albert Solé
  • El estanque dorado (1981). Mark Rydell
  • El hijo de la novia (2002). Juan José Campanella
  • Nebraska (2013). Alexander Payne
  • Un amic per a Frank (2012). Jake Schreier
  • Remember (2015). Atom Egoyan

Enllaços d’interès